Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Eva Esteller Cumba
L20. Noves tecnologies aplicades a l'educació
2on Magisteri Infantil
Després d'haver llegit l'article arribem a la conclusió que l'objectiu que té l'autor del text és remarcar la importància de les noves tecnologies de la informació en la societat en general on totes les institucions s'han d'adaptar a les demandes del medi, on tota la societat es puga intercomunicar entre si en un temps i un lloc no determinat. Més concretament que a la societat es refereix a la influencia de les tecnologies de la comunicació i la informació des del punt de vista de l'educació, on tracta de conscienciar que hi ha alternatives a l'educació més tradicional on les tecnologies que ens permeten comunicar-nos a tots fàcilment i intercanviar informació tenen un paper molt important, que si aprenem a utilitzar-les correctament seran un component decisiu en la formació personal dels ciutadans.
El text es divideix en tres parts, les quals parlen sobre el següent:
- La primera part és una introducció on l'autor ens mostra els objectius per els quals escriu l'article.
- La segona part tractaria sobre l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, on parla de quatre revolucions: l'aparició del llenguatge, l'evolució dels signes gràfics i de l'escriptura, la següent és l'aparició de l'impremta com a mitja de difusió d'informació escrita i finalment la que estem vivint en els nostres temps, on l'anomenada per l'autor "societat de la informació", està vivint una revolució dels mitjans electrònics i de la digitalització. Aquesta part conclou a mode de resum que tots els avanços tecnològics estan determinats per un marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament en el seu context determinat.
- La tercera part és anomenada "Les noves tecnologies de la informació i la comunicació", en primer lloc defineix el que vol dir el títol de l'apartat com a conjunt de processos i productes derivats de les noves eines, suports d'informació i canals de comunicació relacionats amb l'emmagatzemament, processament i transmissió digitalitzada de la informació. També ens parla del paper fonamental que té Internet i del canvi radical que ens suposa la digitalització en el tractament de la informació.
- El quart apartat "Algunes repercussions de les noves tecnologies" tracta sobre les conseqüències dels avanços que esta vivint la societat en general gràcies a les noves tecnologies i més concretament a les repercussions que li produeixen a l'educació. De les repercussions de que ens parla la principal és que en la societat en que vivim disposem de una infinitat d'informació i el problema que hi ha es saber destriar-la. L'altra conseqüència de que ens parla és que la ampliació de la capacitat d'emmagatzemar, processar i transmetre informació ha transformat el temps i l'espai en la comunicació, que ja no són condicionants de la interacció social.
- El quint apartat a la vegada es divideix en sis subapartats. Primer ens parla que l'educació és un sector de la realitat que mai s'ha donat a canvis molt bruscs, per això ens destaca sis idees fonamentals sobre el paper de les noves tecnologies en l'educació de la societat que són: el ritme de canvi de l'aprenentatge al llarg de la vida i la cultura, nous entorns d'ensenyament/aprenentatge, nous rols per a les institucions educatives, nous rols per a docents i nous materials d'ensenyament aprenentatge.
- L'ultim punt que tracta és que "Educar és una taca centrada en el futur" i les idees principals que mostra són que les noves tecnologies trenquen les barreres de l'espai i el temps entre les persones, que les noves tecnologies no només pretenen aportar met odes d'ensenyament aprenentatge sinó també estar informat en tot moment del que passa per autoformar-se.
La conclusió a la qual arriba l'autor és que l'educació en la societat de la informació ha de ser un factor de desenvolupament personal i d'igualtat social i que es deu evitar que les noves tecnologies facen grans les diferencies socials existents. Així que els centres educatius han de preparar-se per utilitzar les noves tecnologies per tal de formar xiquets i joves per al futur.
Amb aquest text crec que l'autor si que aconsegueix els objectius que pretenia, és a dir aconsegueix demostrar que l'escola d'avui en dia s'ha d'adaptar a les noves tecnologies per tal de transmetre i ensenyar a processar la informació. Així que penso que és un bon text per a que les persones que es dediquen o s'han de dedicar en un futur a l'ensenyament reflexionen sobre el paper que representen avui en dia les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Dic això ja que en l'actualitat els xiquets viuen en una societat plena d'informació i saben utilitzar els aparells electrònics com una cosa natural ja que sempre han viscut amb ells, per tant ja que els xiquets d'avui en dia disposen de tota una serie d'informació hem de saber aprofitar-ho i guiar-los per a que puguen aprofitar i destriar tota aquesta quantitat de recursos dels quals disposen per formar-se com a xiquets i xiquetes per al futur.
Eva Esteller Cumba
L20. Noves tecnologies aplicades a l'educació
2on Magisteri Infantil
Després d'haver llegit l'article arribem a la conclusió que l'objectiu que té l'autor del text és remarcar la importància de les noves tecnologies de la informació en la societat en general on totes les institucions s'han d'adaptar a les demandes del medi, on tota la societat es puga intercomunicar entre si en un temps i un lloc no determinat. Més concretament que a la societat es refereix a la influencia de les tecnologies de la comunicació i la informació des del punt de vista de l'educació, on tracta de conscienciar que hi ha alternatives a l'educació més tradicional on les tecnologies que ens permeten comunicar-nos a tots fàcilment i intercanviar informació tenen un paper molt important, que si aprenem a utilitzar-les correctament seran un component decisiu en la formació personal dels ciutadans.
El text es divideix en tres parts, les quals parlen sobre el següent:
- La primera part és una introducció on l'autor ens mostra els objectius per els quals escriu l'article.
- La segona part tractaria sobre l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, on parla de quatre revolucions: l'aparició del llenguatge, l'evolució dels signes gràfics i de l'escriptura, la següent és l'aparició de l'impremta com a mitja de difusió d'informació escrita i finalment la que estem vivint en els nostres temps, on l'anomenada per l'autor "societat de la informació", està vivint una revolució dels mitjans electrònics i de la digitalització. Aquesta part conclou a mode de resum que tots els avanços tecnològics estan determinats per un marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament en el seu context determinat.
- La tercera part és anomenada "Les noves tecnologies de la informació i la comunicació", en primer lloc defineix el que vol dir el títol de l'apartat com a conjunt de processos i productes derivats de les noves eines, suports d'informació i canals de comunicació relacionats amb l'emmagatzemament, processament i transmissió digitalitzada de la informació. També ens parla del paper fonamental que té Internet i del canvi radical que ens suposa la digitalització en el tractament de la informació.
- El quart apartat "Algunes repercussions de les noves tecnologies" tracta sobre les conseqüències dels avanços que esta vivint la societat en general gràcies a les noves tecnologies i més concretament a les repercussions que li produeixen a l'educació. De les repercussions de que ens parla la principal és que en la societat en que vivim disposem de una infinitat d'informació i el problema que hi ha es saber destriar-la. L'altra conseqüència de que ens parla és que la ampliació de la capacitat d'emmagatzemar, processar i transmetre informació ha transformat el temps i l'espai en la comunicació, que ja no són condicionants de la interacció social.
- El quint apartat a la vegada es divideix en sis subapartats. Primer ens parla que l'educació és un sector de la realitat que mai s'ha donat a canvis molt bruscs, per això ens destaca sis idees fonamentals sobre el paper de les noves tecnologies en l'educació de la societat que són: el ritme de canvi de l'aprenentatge al llarg de la vida i la cultura, nous entorns d'ensenyament/aprenentatge, nous rols per a les institucions educatives, nous rols per a docents i nous materials d'ensenyament aprenentatge.
- L'ultim punt que tracta és que "Educar és una taca centrada en el futur" i les idees principals que mostra són que les noves tecnologies trenquen les barreres de l'espai i el temps entre les persones, que les noves tecnologies no només pretenen aportar met odes d'ensenyament aprenentatge sinó també estar informat en tot moment del que passa per autoformar-se.
La conclusió a la qual arriba l'autor és que l'educació en la societat de la informació ha de ser un factor de desenvolupament personal i d'igualtat social i que es deu evitar que les noves tecnologies facen grans les diferencies socials existents. Així que els centres educatius han de preparar-se per utilitzar les noves tecnologies per tal de formar xiquets i joves per al futur.
Amb aquest text crec que l'autor si que aconsegueix els objectius que pretenia, és a dir aconsegueix demostrar que l'escola d'avui en dia s'ha d'adaptar a les noves tecnologies per tal de transmetre i ensenyar a processar la informació. Així que penso que és un bon text per a que les persones que es dediquen o s'han de dedicar en un futur a l'ensenyament reflexionen sobre el paper que representen avui en dia les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Dic això ja que en l'actualitat els xiquets viuen en una societat plena d'informació i saben utilitzar els aparells electrònics com una cosa natural ja que sempre han viscut amb ells, per tant ja que els xiquets d'avui en dia disposen de tota una serie d'informació hem de saber aprofitar-ho i guiar-los per a que puguen aprofitar i destriar tota aquesta quantitat de recursos dels quals disposen per formar-se com a xiquets i xiquetes per al futur.
