Software Libre: La mirada del futuro

Nuestro grupo está formado por Eva Esteller Cumba, Jessica Martínez Andrés y Jenifer Rodriguez Martinez.
Para llevar a cabo esta tarea en un principio accedimos a la información que se nos facilitaba en el aula virtual sobre el software libre. Antes de pasar a la acción cada una de las componentes del grupo nos leímos detenidamente toda la información adquirida, haciendo individualmente un resumen con las ideas principales y más relevantes y después poniéndolas en común las tres.
Algunas de las ideas principales que propusimos en la tormenta de ideas fueron las siguientes:
-El software libre se puede copiar y distribuir a precio de coste.
-Nos ayuda a paliar la “brecha digital”.
-Nos permite liberarnos de los abusos y del control de las multinacionales que controlan el software privativo.
-Nos da la libertad de cooperar unos con otros.
-Nos anima a todos a aprender.
-Nos ayuda a compartir el software.
-El software libre nos da derecho a la libertad y por tanto también al reparto de esta.
-El software libre, a diferencia del privativo, nos da seguridad.

Después de dialogar sobre esta tormenta de ideas, fuimos seleccionando aquellas que nos parecían más significativas y ya pasamos a investigar un poco sobre como funcionaban los diferentes instrumentos necesarios para la realización del trabajo, estos son: audacity, jamendo, slideshare, flickrcc, mediamax,...

El mensaje que hemos acordado para persuadir a los padres se basa en mostrarles las ventajas que tiene el software libre, para ello hemos utilizado imágenes acorde con el mensaje que queríamos transmitir. Las frases que utilizamos para argumentar las imágenes suelen ser cortas, incluso algunas son metáforas, el contenido del mensaje lo especificamos mejor utilizando el audio. Lo hemos intentado explicar lo más simple y claro posible, pero sin caer en un lenguaje infantilizado, para que todos lo puedan entender correctamente.

Más que dificultades lo que nos hemos encontrado es un nuevo reto para nosotras, ninguna de las tres había utilizado antes estas aplicaciones (jamendo, slideshare,...) por lo tanto, hemos tenido que dedicar mucho tiempo indagando como funcionan, saber como se cuelgan las cosas, sincronizando el audio con las imágenes,...
La mayor dificultad que hemos tenido es que durante un tiempo la página de www.slideshare.net no funcionaba y por lo tanto, esto nos retraso el trabajo. A parte la página de www.jamendo.com no nos dejaba descargar solo una pista de música y al final descubrimos que teníamos que descargar el álbum entero.

Durante la realización del trabajo hemos aprendido a hacer la mayoría de cosas que se pedían, ya que como dijiste en clase, esto no lo habíamos hecho nunca y al principio era algo muy abstracto para nosotras.
Concretamente, nuestros aprendizajes después de realizar esta tarea han sido: hacer una presentación con el impress muy diferente de las que estábamos acostumbradas a hacer, grabar con el audacity una voz desde un micrófono y sincronizarla con una canción, pasar la grabación a formato mp3, subir la presentación a slideshare, subir la música a www.mediamax.com, a sincronizar la música con el slidecast y finalmente colgar el vídeo a nuestro blog.

En conclusión, creemos que hemos realizado un buen trabajo y que para hacerlo nos hemos esforzado lo máximo posible. Al hacer todo el trabajo en grupo, nos ha sido más fácil que si lo hubiéramos tenido que hacer individualmente ya que como dice una de nuestras diapositivas “cuatro ojos ven más que dos”, al igual que en el software libre, cooperando en grupo se consiguen mejores resultados.

| View | Upload your own

Resum i valoració dels Capítols 4 i 5 del llibre "Les TIC a l’Educació Infantil" Jordi Cases i M. Roser Torrescasana. Ed. UOC: Barcelona, 2006.

Després de llegir el capítol 4, he vist més clar la forma d’organització i les diferents possibilitats de distribució en l’espai i coordinació de la gestió de les TIC a l’escola, a més també ens comenta l’aula ideal per a treballar amb unes bones condicions les TIC.

Primer de tot els que s’han d’organitzar són el equip directiu i si hi ha una comissió especifica que s’encarrega de les noves tecnologies. Aquestos han de decidir com aconseguir els ordinadors, el seu manteniment,... i a més informar al claustre de mestres de les possibilitats que tenen i animar-los a que els utilitzen. A més, l’escola necessita d’una bona dotació del maquinari. Una vegada ja s’ha organitzat el tema de l’utilització a dels ordinadors a nivell del centre i dels professors, és quan hem d’entrar a la programació, organització i metodologia dins de cada una de les aules. L’aula ideal seria la que comptaria amb 4 ordinadors connectats a la xarxa escolar i a Internet amb impressora i amb facilitat per endollar perifèrics (càmera digital, de vídeo, canó,...) A més de tot això s’ha de tenir en compte la temporalització de les activitats i la rendibilitat de l’espai i el temps a l’hora de realitzar les activitats ( situació del maquinari, definir el programari, seqüenciar la utilització de les TIC, el tipus d’agrupament de l’activitat, els criteris d’avaluació,...)

D’aquest capítol el que més m’ha cridat l’atenció i més m’ha fet reflexionar han sigut les preguntes de la pàgina 46. Respecte a la primera pregunta que qüestiona si l’ordinador ha d’estar dins de l’aula o a l’aula d’ordinadors, considere millor dins de l’aula perquè així es veu com una eina més per a treballar, ja bé siga com a element de consulta, per a buscar informació o per a ampliar qualsevol contingut tractat a classe. Si els ordinadors estan dins l’aula al final es podrà aconseguir que es consideren com una altra eina més tradicional com pot ser la pissarra o els llibres. Però més que la pregunta de on es poden trobar els ordinadors, m’ha fet més reflexionar si l’ordinador ha d’estar sempre engegat o només en les estones de racons o tallers, m’ha fet reflexionar aquest aspecte, ja que jo normalment sempre el tinc encès, estiga davant o no, així em és més fàcil accedir en qualsevol moment al correu, per fer alguna consulta,... De la mateixa manera que a mi personalment m’agrada sempre tenir-lo encès, crec que dins l’aula també hauria de ser així, per a estalviar temps a l’hora de fer una consulta o ficar-nos a treballar, així es pot aprofitar millor el temps i a més així potser aconseguim que l’ordinador passe a ser una eina més de classe amb tota normalitat.

Baix el meu punt de vista el capítol 5 és el més profitós de tots els que hem llegit, ja que inclou una gran quantitat de direccions de pàgines web que poden ser utilitzades en qualsevol moment a l’aula i hi ha direccions amb activitats per a treballar la majoria de les exigències que demana el currículum per a infantil.

He visitat diverses pàgines de les que indica al capítol i les que més m`han cridat l’atenció són les següents:

- http://www.xtec.cat/%7Eaperez83/infantil.htm M’ha agradat molt ja que hi ha moltíssims recursos per a treballar molts projectes de treball relacionats amb diversos temes, navegant per aquesta pàgina he arribat a les activitats arreplegades a “un món per un forat” que també son de la xtec, he vist que per cada tema, hi ha fotos, dibuixos, un vídeo i activitats, aquesta proposta és molt profitosa per als xiquets que s’inicien en el català ja que conté molts recursos audiovisuals que permeten seguir les explicacions del mussol amb facilitat.

- Una altra pàgina ha sigut la zona clic, d’aquestos recursos havia sentit parlar-ne a les classes d’informàtica quan ens ensenyen a utilitzar el jclic però no havíem aprofundit mai en el seu cercador d’activitats, sabia com fer un una sopa de lletres o un puzzle, però no sabia que existien tantes activitats per descarregar i de tants temes variats.

- La pàgina web www.maestroteca.com també m’apareix molt útil ja que hi ha una gran quantitat d’enllaços educatius d’adreces que són un recurs molt necessari per a un mestre, a més les adreces estan organitzades per temes, un d’ells es el tema de blogs relacionats amb l’educació, que si haguera sabut quant vam tenir la tasca de la recerca de blogs relacionats amb les TIC i amb l’educació, m’hagués sigut de molta utilitat.

- També m’ha aparegut interessant la web de www.didacticolite.com ja que només d’entrada és fàcil navegar per ella i saber com funciona perquè ofereix una guia ràpida per navegar per la web. Es interessant ja que treballa a partir de la literatura, els contes,... la lecto-escritura, que és una de les tasques que més costa als xiquets d’infantil. A més de tot això inclou un espai amb un recull d’experiències d’escoles, que conten el seu treball i la seva evolució, cosa que es de molt de paper per als mestres ja que poden veure si els val la pena emprendre un projecte, o bé s’ha de decidir per un altre.

Anàlisi del paper del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació en el curriculum d'Educació Infantil.

Dins del Real Decret 1630/2006, de 29 de desembre on s’estableixen els ensenyaments del segon cicle d’educació Infantil trobem tres grans àrees (coneixement de ú mateix i l’autonomia personal, el coneixement de l’entorn i els llenguatges: comunicació i representació).

Després de veure els continguts i que es treballa dins de cada àrea, el decret parla del llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i la comunicació fonamentalment dins de la tercera àrea.

En aquesta àrea tracta de millorar les relacions entre el xiquet i el medi, el treball basat en la comunicació implica potenciar les capacitats de recepció i interpretació dels missatges així es contribueix a millorar la comprensió del xiquet del món i a expressar-se originalment, creativament y imaginativament, que són continguts fonamentals del currículum.

Per tant, tots els llenguatges que es tracten contribueixen al desenvolupament integral dels xiquets, construeixen la seva identitat personal, adquireixen autonomia, demostren les seves emocions, demostren el coneixement del món i percepció de la realitat,.. en definitiva que són molt importants per al desenvolupament del xiquet.

Més concretament ens parla en el segon bloc d’aquesta àrea del llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En aquest bloc tracta l’iniciació en l’ús d’instruments tecnològics com l’ordinador, la càmera o els reproductors de so i imatge, com a elements de la comunicació. També hem d’apropar als xiquets a produccions audiovisuals com pel·lícules, dibuixos animats o videojocs, valorant críticament els seus continguts i la seva estètica. Els xiquets també han de saber discriminar entre la realitat y la representació audiovisual i finalment, han de prendre progressivament la consciència de la necessitat d’un ús moderat dels mitjans audiovisuals y de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Encara que dins del decret hi haja un bloc dedicat al llenguatge audiovisual i a les tecnologies de la informació i comunicació, penso que a aquest tema se li hauria de donar molta més importància, ja que no especifica ben bé com fer el treball al voltant d’aquest tema i fa una explicació bastant escassa.

A part d’aquest bloc aïllat que tracta sobre aquets tema, també vull afegir que en quasi tots els blocs de continguts tractats per el decret podrien ser treballats mitjançant les TIC i els mitjans audiovisuals, així que no només ens haurem de fixar en el que ens diuen en concret sobre les TIC sinó que haurem d’anar més enllà i intentar treballar tot el que puguem amb recursos tecnològics, ja que les noves tecnologies estan a l’ordre del dia i ens envolten en tot moment.

Resum i valoració dels Capítols 1 i 2 del llibre "Les TIC a l’Educació Infantil" Jordi Cases i M. Roser Torrescasana. Ed. UOC: Barcelona, 2006.

Des de fa uns quants anys estem vivint una revolució digital on s’està canviant la manera de tractar l’informació i de comunicar-nos. Per això hem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat per a adequar-nos als canvis. Respecte al nostre futur treball, el de mestres, hem de tenir present que els xiquets arribaran a l’escola formant part d’aquest món digitalitzat i l’estaran utilitzant de manera natural a la seva vida quotidiana.

Per aquest motiu, per que la revolució digital és una realitat i per que els nens conviuen amb ella l’escola ha de procurar adaptar-se, per tant a partir de les TIC s’han de revisar les seqüències d’ensenyament-aprenentatge i adaptar-les per tal de que els siguen realment significatives.

Per tant, l’escola ha de ensenyar a utilitzar les TIC, ensenyar mitjançant les TIC i a més canviar l’activitat per a que això es puga fer realitat i així ajudar als nens i donar-los educació, criteris i coneixements i que cresquen dins d’un esperit constructiu.

Això es el que fa referència al capítol primer, penso que s’ha de tenir molt en compte que haurà xiquets que coneixeran molt les noves tecnologies i d’altres que no les coneixeran gens, per tal com a mestres hem d’adequar aquestes diferencies incitant als nens a que cooperen entre ells i s’ajuden d’uns als altres per a que les diferencies no siguen molt grans i a més que els xiquets que més dominen les noves tecnologies segueixquen avançant favorablement en el seu aprenentatge.

Les TIC estan molt presents en el desenvolupament del nen ja que els nens d’avui en dia han nascut envoltats de les tecnologies més avançades, per tant és natural per a ells. Per tant hem d’aprofitar les noves tecnologies com un recurs natural i així fer-les servir per a fomentar el desenvolupament del xiquet. Per a que realment siguen favorables per a ell hem de tenir cura de la manera en que tractem l’ús de les TIC, així que s’ha d’interactuar amb el nen correctament per a que serveixquen per a adquirir autonomia, potenciar l’ús cooperatiu, millorar la destresa motriu, millorar la qualitat de l’ensenyament desenvolupant els continguts més sistemàticament, reforçar els llenguatges,... i tots aquestos avanços del nen mitjançant les TIC es troben reflexats en el PCC dins de les diferents àrees (descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn natural i social i l’intercomunicació i el llenguatge).

El paper del mestre es l’element fonamental per a desenvolupar les noves tecnologies i per a que aquest desenvolupament sigue satisfactori els mestres han de canviar la seva metodologia i integrar les TIC per a ajudar als alumnes aprendre a aprendre, a promoure la seva autonomia, desenvolupar-se cognitivament i socialment i així que puguen construir el seu propi coneixement. Per tant, s’ha de promoure l’ús de les TIC, formant als professors per a que després puguen ensenyar als xiquets d’una forma adequada i els facen profit de veritat. Dins d’aquest canvi té una rellevància la relació que té el mestre amb els alumnes (a l’hora de crear un entorn ric i motivador per a que d’alumnes potenciar la seva interacció amb els altres) i la relació amb la família (ja que es podria comunicar-se amb la família d’una manera més ràpida mitjançant Internet)

Finalment les TIC també donen molt de peu al treball en equip, ja que donen moltes facilitats a l’hora de compartir materials vertaderament útils per als alumnes i a més els mestres entre ells poden cooperar ajudant-se en la innovació de les tasques i canviant la seva forma d’ensenyament utilitzant les TIC.

Personalment penso que si que cal un canvi d’actitud davant les noves tecnologies, però crec que aquest canvi ha d’assimilar-se poc a poc, fent que les persones es donen conte de la utilitat que realment tenen les noves eines en la vida quotidiana i que quan s’utilitzen s’afavoreix el dia a dia en el que a informació i a comunicació ens referim, jo per exemple, no m’imagino molts dies seguits de la meva vida quotidiana sense mirar el correu o pegar una miradeta a la web del meu poble de les ultimes noticies que van eixint. Utilitzant-les i experimentant la utilitat de les noves tecnologies és com realment és troba la forma d’ensenyar-les i les ganes de transmitir-les per a que els altres puguen tenir les avantatges que ú mateix té al fer-ne ús d’elles.

També crec que tenim que agrair molt a totes les persones que comparteixen els seus recursos per Internet amb els altres ja que així es com realment ens podem beneficiar tots i animaria a tots els que tinguen alguna cosa per compartir que ho facen, perquè així és com crearem un esperit de cooperació amb la resta dels essers humans i disminuirem la rivalitat entre les persones i els que més es beneficiaran d’això seran els nens, que el que realment he d’aconseguir al nostre futur treball com a mestres.